El Sant Sopar (Leonardo da Vinci)
El Sant Sopar o El Darrer Sopar (en italià: Il Cenacolo 'el cenacle' o L'Ultima Cena 'el darrer sopar') és una pintura mural realitzada entre el 1494 o 1495 i el 1498 al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie de Milà, per Leonardo da Vinci, per encàrrec del duc de Milà Ludovico Sforza i la seva esposa Beatrice d'Este, tal com demostren els escuts ducals pintats a les tres llunetes del sostre.
La pintura representa l'escena de la Santa Cena, en els darrers dies de la vida de Jesús i tal com és narrada en l'Evangeli segons sant Joan, al versicle 13:21, just en el moment que Jesús anuncia que un dels dotze apòstols el trairà, o l'ha de trair.
Característiques El mural fa 460 cm de llargada per 880 cm d'amplada. La tècnica pictòrica no és pas la d'un fresc, sinó pròpiament un mural sobre dues capes de guix en què Leonardo va assajar tècniques al tremp i a l'oli. Aquest fet, relacionat amb el ritme reposat amb què Leonardo duia a terme les seves obres pictòriques i que no li permetia la tècnica de pintura al fresc, fou determinant a l'hora d'explicar la deterioració immediata que de seguida començà a patir l'obra.
A la paret oposada del refectori, s'hi troba el fresc de la Crucifixió de Giovanni Donato da Montorfano, al qual Leonardo hi va afegir als laterals algunes figures de personatges corresponents a la família Sforza, avui molt deteriorades a causa també de l'elecció de la tèmpera com a tècnica pictòrica.
La pintura reflecteix l'instant en el qual Jesús manifesta als seus deixebles que un d'ells l'ha de trair. Les reaccions d'ira i d'astorament poden observar-se, plenes de matisos, en cada una de les cares dels apòstols (d'esquerra a dreta):
Bartomeu, Jaume i Andreu, formen el primer grup i manifesten sorpresa.
Judes Iscariot, Pere i Joan formen el segon grup de tres. Judes, vestit de verd i blau, sembla retreure's en una segon pla, alarmat per la revelació del seu pla. Amb la seva mà dreta agafa una petita bossa, potser on guarda les monedes de plata que li han donat per trair Jesús, o potser per a il·lustrar la seva funció de tresorer entre els dotze apòstols. És l'únic que té el colze damunt la taula, fet considerat llavors de mala educació. Pere sembla molt enfadat i sosté un ganivet amb la mà dreta, potser presagiant la seva reacció violenta a Getsemaní durant la detenció de Jesús. L'apòstol més jove, Joan, sembla a punt de desmaiar-se.
Tomàs, Jaume el Major i Felip són el primer grup de tres a l'esquerra de Jesús. Tomàs sembla demanar qui és el deixeble que l'ha de trair i Jaume el Major el mira atordit amb el braços oberts. Mentrestant, Felip sembla estar demanant alguna explicació.
Mateu, Judes Tadeu i Simó són el darrer grup de tres. Tant Judes Tadeu com Mateu són girats cap a Simó, potser cercant alguna explicació a la revelació.
Els noms de cada un dels apòstols són actualment acceptats per tots els historiadors de l'art, ja que el segle xix va ser trobat un manuscrit de Leonardo da Vinci que els assignava. Abans d'aquesta troballa, només Judes, Pere, Joan i Jesús havien estat positivament identificats.