David (Miquel Àngel)
El David, de vegades anomenat David de Miquel Àngel, és una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se a Goliat. Originalment era al Piazzale Michelangelo.
L'obra, de 5,17 metres, és un encàrrec, el 1501, del govern de la ciutat, a través del gonfaloniere Piero Soderini. L'escultura va ser acollida com un símbol de la República de Florència després de la mort de Lorenzo de Médici al qual va seguir el període fosc del frare Girolamo Savonarola, que volia convertir la República de Florència en una República teocràtica i l'amenaça dels estats adjacents, especialment els Estats Pontificis. D'aquí que l'escultura esdevingués el símbol de la llibertat de Florència.
El David és una de les obres mestres del Renaixement segons la majoria dels historiadors, i una de les escultures més famoses del món. Els ulls de David, amb una mirada d'advertència, miraven cap a Roma, on vivia la família Mèdici. Actualment es troba exposada a la Galeria de l'Acadèmia de Florència, tot i que fins al 1910 va estar situada a la Plaça de la Senyoria de la capital toscana; des de llavors, en el seu lloc s'erigeix una còpia exacta en marbre realitzada per Luigi Arrighetti.
Context històric El 1434, Cosme de Mèdici va assumir el poder total de Florència, transformant-se en Signore de la ciutat toscana. Des de llavors fins a 1494 hi hauria quatre Signori successius a Florència. Aquest any va esclatar a Florència una revolta contra els Mèdici, quan el Signore Piero de Mèdici es va rendir de manera incondicional davant l'avanç de Carles VIII de França cap al Regne de Nàpols. El religiós Girolamo Savonarola va aprofitar el descontentament de la població florentina per enderrocar als Mèdici. La torba enfurismada va saquejar el Palau del monarca i es va proclamar la República de Florència sota la batuta teocràtica propugnada per Savonarola.
Tècnica El treball de preparació de l'escultura definitiva incloïa esbossos, dibuixos i models a petita escala de cera o terracota. Miquel Àngel va passar directament d'aquests estudis preliminars al treball sobre el marbre, sense fer un model de guix a escala real, com feien altres artistes de l'època com Giambologna. El David va ser esculpit mitjançant cisell des de diferents punts de vista, ja que Miquel Àngel el va dissenyar perquè fos admirat des de qualsevol punt del seu perímetre, de manera diametralment oposada a la manera medieval que dissenyava les escultures per ser vistes exclusivament des de davant.
Estil i detall Miquel Àngel creia que en cada bloc de marbre en el qual treballava existia una ànima, una obra latent que ell tractava de recuperar. En el cas del David, les múltiples fractures i falles que tenia el bloc van encaminant a Miquel Àngel cap a la forma final de l'escultura. El gran buit que tenia el bloc en el seu flanc esquerre origina que l'escultura es recolzi completament al peu dret, generant un contrapposto en la figura i fent que la part esquerra de la figura es balancegi cap a la part dreta del cos. El cap de David es gira cap a la seva esquerra, mentre que les seves espatlles s'escoren cap a la dreta, en sentit oposat als seus malucs. A l'Alt Renaixement, el contrapposto era considerat un símbol de l'escultura antiga, molt apreciada en l'època. El David va arribar a convertir-se en el paradigma de l'escultura renaixentista gràcies a l'intel·ligent ús del contrapposto emprat.
Les proporcions del David no corresponen exactament a les de la figura humana: el seu cap, mans i tors són més grans de l'estipulat segons les proporcions clàssiques. Alguns crítics han vist en aquesta aparent desproporció una mostra de manierisme en remarcar els elements fonamentals de la composició, encara que una altra explicació es deuria a la ubicació original de l'estàtua: sobre un dels contraforts de la Catedral de Florència, de manera que les proporcions de l'escultura haurien d'aparèixer de forma correcta a certa distància.
Hi ha una incoherència: el David aparentment no està circumcidat tot i ser jueu, cosa que contradiria la llei judaica. Aquesta aparent incoherència ha estat justificada per alguns crítics i historiadors per la visió que tenia l'art renaixentista de l'ésser humà, menys lligat a la religió i més als valors de la bellesa.